Quina es la causa d'aquests trastorns?
Gairebé sempre hi ha una base genètica-familiar, tot i que l'expressió pot ser diferent entre
els membres d'una mateixa família.
Què és un problema neurocognitiu del desenvolupament?
És un problema del desenvolupament del sistema nerviós que s'expressa en dificultats per a la
conducta o l'aprenentatge. A més dels trastorns descrits s'inclouen, problemes més infreqüents,
davant els quals es fa indispensable un abordatge molt específic, basat en les característiques
conductuals i cognitives, bastant típiques per a cada síndrome. Les síndromes més freqüents en
aquest grup són:
Síndrome X Fràgil, Síndrome d'Angelman, Síndrome de Prader Willi, Síndrome de Williams, Síndrome de
Rett, Síndrome de Velo Cardio Facial, i
Efectes fetals de l'alcohol.
En la majoria dels casos existeix una base genètica. El seu coneixement permet evitar nous
casos en una mateixa família. Cadascuna d'aquestes síndromes té unes característiques pròpies que
conformen el que anomenem
fenotip conductual. És important saber que en cada cas existeix un perfil de conducta i de
pensament molt peculiar.
A partir de la comprensó de la personalitat d'aquests nens es pot contribuir a millorar tan la
seva qualitat de vida, com la des familiars que conviuen amb ell.
Existeixen tractaments farmacològics i tècniques psicopedagògiques, específis i específiques
per a cada síndrome, que aconsegueixen millorar molt la situació.
Què és la Síndrome de Tourette?
Es defineix per la presència crònica de varis tics motors acompanyats d'algun tic sonor (tosseta, emissió de sons, etc)
La
Síndrome de Tourette sol acompanyar-se d'altres trastorns que repercuteixen en la
conducta i/o en l'aprenentatge. Les asociacions més habituals a la
Síndrome de Tourette, són el
TDAH i el
Trastorn Obsessiu-Compulsiu.
Què és un Trastorn d'Espectre Autista?
El
Trastorns d'Espectre Autista (TEA), anomenats tambè,
Trastorns Generalitzats del Desenvolupament, en contra del que s'acostuma a
pensar, són un problema freqüent que afecta al voltant del 0.6 % de la població infantil. La
característica bàsica n'és l'existència de grans dificultats per establir una relació social normal
amb els nens de la mateixa edat. A més a més, solen haver-hi problemes de llenguatge, tant en la
seva capacitat de comprensió-expressió, com en l'ús social. La tercera característica dels nens ambTEA és la rigidesa mental, objectivada per una manca de joc imaginatiu, per
patrons d'interessos restringits i per una resistència al canvi.
El diagnòstic es basa , un cop més, en la identificació del problema nuclear i la realització
de proves psicològiques. En general, també és necessari practicar anàlisi de sang, i en casos
concrets, estudis de ressonància magnètica nuclear i EEG.
En els
TEA l'abordatge és força complex. Es tracta de nens que s'ubiquen en un
espectre que pot anar d'un problema relativament lleu, que permet al propi nen una comprensió de la
seva personalitat, fins a problemes molt severs que bloquegen la interacció
social.
Dins el concepte de
TEA, s'inclou la
Síndrome
d'Asperger, caracteritzada per un bon nivell d'intel·ligència i llenguatge, però
amb fortes dificultats per a la relació social.
Què és la Dislèxia?
"Dislèxia és un trastorn específic de l'aprenentatge, basat en el lenguatge, d'origen
constitucional, caracterizat per la dificultat en la descodificació de paraules simples, que
reflecteix habitualment una falta d' habilitats en el processament fonològic. Aquesta dificultat en
la descodificació de paraules simples no és la que s'esperaria per l'edat o les altres habilitats
cognitives." (International Dyslexia Association, 1994)
Això vol dir que alguns nens, malgrat tenir una intel.ligència normal o superior , tenen
serioses dificultats per aprender a llegir. Aquests nens poden rebre burles, o se'ls pot exigir un
esforç al que molts cops no poden respondre. Freqüentment, se senten frustrats o deprimits, sense
aribar a expressar-ho obertament..
La compresió del problema canvia radicalment la situació, en permetre un abordatge pedagògic
basat en el coneixement de les característiques cognitives del nen.
El diagnòstic es basa en la identificació del problema i la realització d'un estudi psicòlgic,
No es gens infreqüent que dislèxia i TDAH estiguin associats.
Quin és el pronòstic d'un nen amb TDAH?
En general és molt bo si es donen les condicions següents: col·laboració de la família,
comprensió i implicació per part dels educadors, i sobretot un diagnòstic precoç.
Com es diagnostica el TDAH en un nen?
S'ha establert per consens que per diagnosticar TDAH, el nen ha de complir un determinat nombre de conductes de falta d'atenció, d'hiperactivitat i d'impulsivitat.
A més a més, és necessari realitzar unes proves psicológiques que permetin determinar que no es tracta d'un problema diferent (per exemple, un retard mental), i valorar l'existència d'altres problemes associats.
Què és un nen hiperactiu?
Literalment
hiperactiu significa molt actiu. Malgrat tot, aquest aclariment serveix de poc, ja
que ser molt actiu és una característica tan normal com no ser-ho. L'any 1970 es va canviar aquesta
denominació per la de Trastorn de Dèficit d'Atenció, posant l'èmfasi en el problema atencional que
presenten aquests nens. Més recentment, s'ha imposat el terme Trastorn de Dèficit d'Atenció/Hiperactivitat (TDAH). Amb això queda més clara
la inclusió de tres grups de nens sota el mateix concepte: en un grup hi predomina la
hiperactivitat, en un altre, la falta d'atenció i en un tercer grup la combinació
d'ambdós problemes. Alguns nens amb predomini de falta d'atenció passen molt desapercebuts, pel fet
de no ser hiperactius.
| 
